Aquest dies passats s’han pogut observar dos fenòmens molt característics dels dies de pluja, com son l’Arc de Sant Martí (foto1) i la boira d’evaporació i orogràfica enganxada als cims de les muntanyes. Les dues fotografies estan fetes des del Coll d’Albarca en direcció Est.

Si feu alguna foto de caire meteorològic o de natura a Prades o els seus voltants, envieu-nos-les a
infometeoprades.net i les penjarem al web perquè tothom les pugui veure.

Des del cim del Tossal de la Baltasana la vista és sempre espectacular i canviant. El passat dimarts 20 de juliol es podia gaudir, una vegada més, d’un magnífic celatge. En les dues primeres fotografies s’aprecia el sol filtrat per una capa d’altocumuls i , a la tercera foto el sol entre les branques del bosc de roure reboll, al camí de baixada del Tossal.

Si feu alguna foto de caire meteorològic o de natura a Prades o els seus voltants, envieu-nos-les a
infometeoprades.net i les penjarem al web perquè tothom les pugui veure.

Si un cultiu està identificat amb Prades, és sens dubte la patata. Les condicions climàtiques de la zona, amb temperatures baixes que allarguen el cicle de creixement de les patates i eviten plagues, juntament amb les característiques del terreny i una llarga tradició del conreu i experiència dels agricultors que s’hi dediquen, donen a les patates de Prades una qualitat superior reconeguda a tot arreu.

En aquesta pàgina anirem afegint fotografies del creixement de les patates d’enguany a Prades. D’aquesta forma pretenem divulgar i fer un seguiment de les diferents fases del seu desenvolupament i la possible afectació de les condicions meteorològiques en el cultiu.

Poc a poc la planta va canviant de color, això es senyal de que els tubèrculs (patates) van creixent. El creixement depèn dels valors de temperatura i humitat. Aquí hi ha l’estat de les plantes a 14 de juliol de 2010.

La patata es un cultiu de clima mes aviat fred. Els rendiments son majors quan la temperatura mitjana està la voltant de 21º C. Les baixes temperatures nocturnes son importants perquè afecten a l’acumulació de carbohidrats i a la matèria seca, en els tubèrculs. Amb temperatures nocturnes baixes, el procés de respiració es ralentitza, es crema menys matèria seca i es guarda als tubèrculs en forma de midó. La temperatura òptima del sòl per que es comencin a fer les patates està entre els 16º i 19º C. El creixement de les patates comença a caure quan la temperatura del sol puja per damunt dels 20º C i s’atura quan la temperatura del sol arriba o supera els 30º C.
A continuació es pot observar la gràfica de temperatura del subsòl a 15cm. El sensor no es troba al conreu sino a l’estació del Parc de Bombers, però dona una idea de l’evolució de la temperatura del subsòl on creixen les patates.

Al conreu de patates el terra no s’escalfa tant, primer per efecte de la mateixa planta que actua com a parasol i segona perquè es rega regularment.

Tractament de la plaga de nematodes

A Prades, el nematode del quist es va detectar a principis dels anys 80 i actualment es troba present a la major part de les parcel·les, on pot arribar a causar importants pèrdues de producció de patates. Fins ara el control es realitza mitjançant l’aplicació de fumigants i nematicides. L’any 2005 es va dissenyar un assaig no agressiu per determinar els efectes de la tècnica de la solarització sobre la densitat de població del nematode. Les parcel·les solaritzades, van produir entre un 27% i un 45% més que les parcel·les no solaritzades i que les tractades amb agents químics. Les densitats de població del nematode, després del conreu de patata, seguien sent inferiors en les parcel·les solaritzades.

Símptomes:
Els símptomes foliars produïts pels nematodes enquistats no són específics i es poden confondre fàcilment amb els d’altres patògens o amb fisiopaties (desequilibris nutricionals o hídrics); en l’aparell radical es poden observar proliferacions i ramificacions anormals, i dilatacions irregulars. Els danys que produeixen estan en relació directa amb la densitat de població, amb la taxa de reproducció i amb el grau de sensibilitat de la planta hostatjant.

Tècnica de la SOLARITZACIÓ

La solarització és la desinfecció del sòl amb el calor de l’energia solar. S’empra aquesta tècnica de desinfecció en hivernacles i planters, pel control de nombroses malalties del sòl i de nematodes. També és prou eficaç pel control de vegetació espontània. Consisteix en cobrir la terra amb una làmina de plàstic transparent (polietilè) amb l’objectiu de crear un efecte hivernacle intens arran de terra i fer-ne augmentar la seva temperatura. El terra ha d’estar pla i permeable i s’ha de regar bé abans de posar la làmina. Es consideren necessàries entre 4 i 6 setmanes de tractament. Aquesta tècnica s’aplica en els mesos de calor més intensa.

A diferència d’altres desinfectants químics molt agressius i contaminants amb l’entorn natural, la solarització és una feina neta i suficientment selectiva, ja que acaba amb els patògens indesitjables, alhora que respecta la fauna microbiòtica, beneficiosa pels cultius. Com a desavantatge hi ha el llarg període de no aprofitament d’aquell tros que s’està tractant.

CICLE BIOLÃ’GIC DE LA GLOBODERA (spp). Nematode del quist

El cicle del patògen consta de cinc estadis separats per quatre mudes al llarg del seu desenvolupament. Quatre dels estadis són juvenils, i l’últim, després de la quarta muda, ja és adult.

1. Els quists s’originen a partir de femelles fecundades que, en morir, queden protegides per quist marronós molt resistent a les condicions adverses. Aquests quists es troben lliures al sòl i poden contenir fins a 600 ous. A l’interior del quist els nematodes poden desenvolupar-se fins al segon estadi juvenil. Quan a prop dels quists es desenvolupa una planta hostatgera, una patatera, els exsudats de les arrels en provoquen l’eclosió. N’hi ha prou amb cinc minuts de contacte entre el quist i els exsudats de l’arrel, sempre que la terra estigui humida, perquè es produeixi l’eclosió. Quan els nematodes juvenils han sortit del quist es dirigeixen fins a les arrels.

2. Els nematodes juvenils penetren dins l’arrel de la planta. La maniobra és possible gràcies a l’estilet bucal i a la musculatura que s’estén al llarg del cos. Una vegada són dins l’arrel arriben fins al cilindre vascular i allà es queden per alimentar-se. En aquesta fase muden als estadis tres i quatre i arriben a la forma adulta.

3. Els mascles són vermiformes, d’un mil•límetre de longitud. La seva única missió en aquesta fase és cercar femelles per aparellar-se. A mesura que es desenvolupen les femelles, els seus cossos augmenten de mida i prenen formes arrodonides de colors de blanc a groc brillant. En aquest moment trenquen l’epidermis de l’arrel i part del seu cos surt a l’exterior, però mantenen sempre el cap a l’interior per poder nodrir-se.

4. Els mascles són atrets per les femelles i ambdós s’aparellen. Un mascle pot fecundar diverses femelles, i una femella pot ser fecundada per diversos mascles.

5. Els ous es desenvolupen a l’interior de la femella fins que aquesta mor, s’enquista i es desprèn de l’arrel, quedant lliure al sòl.

En cada cultiu es completa un cicle de vida (d’uns noranta dies en zones temperades), paral•lelament al cicle vital de la planta.