Tractament de la plaga de nemà todes
meteoprades | 3 juliol 2010
Tractament de la plaga de nematodes
A Prades, el nematode del quist es va detectar a principis dels anys 80 i actualment es troba present a la major part de les parcel·les, on pot arribar a causar importants pèrdues de producció de patates. Fins ara el control es realitza mitjançant l’aplicació de fumigants i nematicides. L’any 2005 es va dissenyar un assaig no agressiu per determinar els efectes de la tècnica de la solarització sobre la densitat de població del nematode. Les parcel·les solaritzades, van produir entre un 27% i un 45% més que les parcel·les no solaritzades i que les tractades amb agents quÃmics. Les densitats de població del nematode, després del conreu de patata, seguien sent inferiors en les parcel·les solaritzades.
SÃmptomes:
Els sÃmptomes foliars produïts pels nematodes enquistats no són especÃfics i es poden confondre fà cilment amb els d’altres patògens o amb fisiopaties (desequilibris nutricionals o hÃdrics); en l’aparell radical es poden observar proliferacions i ramificacions anormals, i dilatacions irregulars. Els danys que produeixen estan en relació directa amb la densitat de població, amb la taxa de reproducció i amb el grau de sensibilitat de la planta hostatjant.
Tècnica de la SOLARITZACIÓ
La solarització és la desinfecció del sòl amb el calor de l’energia solar. S’empra aquesta tècnica de desinfecció en hivernacles i planters, pel control de nombroses malalties del sòl i de nematodes. També és prou eficaç pel control de vegetació espontà nia. Consisteix en cobrir la terra amb una là mina de plà stic transparent (polietilè) amb l’objectiu de crear un efecte hivernacle intens arran de terra i fer-ne augmentar la seva temperatura. El terra ha d’estar pla i permeable i s’ha de regar bé abans de posar la là mina. Es consideren necessà ries entre 4 i 6 setmanes de tractament. Aquesta tècnica s’aplica en els mesos de calor més intensa.
Meteoprades ha col·locat termòmetres al sòl tractat amb la tècnica de solarització per fer el seguiment de les temperatures.
A diferència d’altres desinfectants quÃmics molt agressius i contaminants amb l’entorn natural, la solarització és una feina neta i suficientment selectiva, ja que acaba amb els patògens indesitjables, alhora que respecta la fauna microbiòtica, beneficiosa pels cultius. Com a desavantatge hi ha el llarg perÃode de no aprofitament d’aquell tros que s’està tractant.
CICLE BIOLÃ’GIC DE LA GLOBODERA (spp). Nematode del quist
El cicle del patògen consta de cinc estadis separats per quatre mudes al llarg del seu desenvolupament. Quatre dels estadis són juvenils, i l’últim, després de la quarta muda, ja és adult.
1. Els quists s’originen a partir de femelles fecundades que, en morir, queden protegides per quist marronós molt resistent a les condicions adverses. Aquests quists es troben lliures al sòl i poden contenir fins a 600 ous. A l’interior del quist els nematodes poden desenvolupar-se fins al segon estadi juvenil. Quan a prop dels quists es desenvolupa una planta hostatgera, una patatera, els exsudats de les arrels en provoquen l’eclosió. N’hi ha prou amb cinc minuts de contacte entre el quist i els exsudats de l’arrel, sempre que la terra estigui humida, perquè es produeixi l’eclosió. Quan els nematodes juvenils han sortit del quist es dirigeixen fins a les arrels.
2. Els nematodes juvenils penetren dins l’arrel de la planta. La maniobra és possible grà cies a l’estilet bucal i a la musculatura que s’estén al llarg del cos. Una vegada són dins l’arrel arriben fins al cilindre vascular i allà es queden per alimentar-se. En aquesta fase muden als estadis tres i quatre i arriben a la forma adulta.
3. Els mascles són vermiformes, d’un mil•lÃmetre de longitud. La seva única missió en aquesta fase és cercar femelles per aparellar-se. A mesura que es desenvolupen les femelles, els seus cossos augmenten de mida i prenen formes arrodonides de colors de blanc a groc brillant. En aquest moment trenquen l’epidermis de l’arrel i part del seu cos surt a l’exterior, però mantenen sempre el cap a l’interior per poder nodrir-se.
4. Els mascles són atrets per les femelles i ambdós s’aparellen. Un mascle pot fecundar diverses femelles, i una femella pot ser fecundada per diversos mascles.
5. Els ous es desenvolupen a l’interior de la femella fins que aquesta mor, s’enquista i es desprèn de l’arrel, quedant lliure al sòl.
En cada cultiu es completa un cicle de vida (d’uns noranta dies en zones temperades), paral•lelament al cicle vital de la planta.
Serra O, Casals C, Ornat C, Sorribas, FX.
Departament d’Enginyeria Agroalimentà ria i Biotecnologia ESAB
Delegació Territorial del DAR
2- Prà ctiques de Fitopatologia. Extracció de quists de Globodera del sòl.
Marimon de Maria, Neus. Facultat Biologia. UB 2009
Dades de temperatura de la primera setmana de solarització
S’han recollit les dades corresponents a la primera setmana de solarització. Tot i que aquesta setmana hem tingut alguns dies ennuvolats i fins i tot amb alguna petita precipitació, s’ha començat a veure un clar increment en les temperatures del subsòl a 15cm sota el terra solaritzat.
En la següent taula es pot veure l’evolució de les temperatures durant aquesta primera setmana. La temperatura mà xima del subsòl a 15cm ha estat de 35.5ºC mentre que la temperatura mitjana ha anat augmentant continuament, situant-se ahir aprop dels 29ºC. Tot i que lluny encara dels 34ºC recomenats per l’estudi(1) i que garanteixen els bons resultats , els nemà todes perden activitat per sobre dels 30ºC. S’inclouen també el nº d’hores que s’ha estat per sobre els 30ºC i els 34ºC esmentats. De seguir la forta insolació durant aquesta setmana, es poden agafar ja valors òptims de tractament.
Els valors de temperatura mitjana al terra solaritzat son entre 4 i 6ºC més elevats que en el terra sense solaritzar. Aquesta diferència va augmentant a mesura que passen els dies, mostra de la inèrcia del subsòl en escalfar-se i com a resposta directa a la major insolació de la segona part de la setmana.
En el grà fic següent es mostra l’evolució de les temperatures de subsol a 15 cm , en terra solaritzat i no solaritzat.
Finalment, es van recollir també els valors de temperatura arran de terra, just sota el plà stic de solarització, arribant a mesurar valors de fins a 61ºC.
Cal fer notar que degut a que es van disposar els termòmetres un cop ja s’havia cobert el terreny amb el plà stic, només es van poder col·locar aprop dels cantons i que per tant les temperatures a altres parts de la parcel·la solaritzada més centrades, poden ser superiors a les mesurades.
Segona setmana de solarització
L’augment de temperatures observat la primera setmana, va tenir continuïtat durant la primera part d’aquesta segona setmana, però s’ha vist truncat amb l’arribada de diversos dies consecutius amb nuvolositat, pluja de tarda i temperatures fresques de nit. Aquesta disminució de les hores de sol ha fet baixar la temperatura del terra, reduint la efectivitat del tractament a valors molt baixos.
En primer lloc posem l’evolució de la temperatura mitjana del terra solaritzat, tant a la superfÃcie com a 15 cm sota terra. No s’han aconseguit els valors desitjats al voltant de 34ºC a 15 cm.
SI observem l’evolució del número diari d’hores de sol eficaç(*) des de l’1 de Juny, veurem que des que es va iniciar la solarització al voltant del 20 de juliol, hi ha hagut només la meitat de dies amb un número d’hores de sol elevat (>10.5 hores). A més, la tendència natural de reducció de la insolació a partir del mes d’agost fa que es comenci a destacar una lleugera disminució del número d’hores de sol. El mà xim d’hores de sol en dies consecutius es va produir a finals de juny i la primera quinzena de juliol.
(*) Considerem sol eficaç, quan es rep una radiació solar superior als 200 W/m2.
Amb l’objectiu de mesura la temperatura a zones més centrades de la parcel·la solaritzada, es van disposar els termòmetres a més d’1 metre dels cantons del plà stic. Les lectures de temperatura observada aquests últims 10 dies mostren uns valors prà cticament òptims, amb mitjanes a 15 cm aprop de 34ºC, amb mà ximes de 39ºC diversos dies, tot i que durant les nits el refredament comença a ser important.
AixÃ, durant els últims 10 dies, a una profunditat de 15 cm s’han mesurat temperatures superiors als 30ºC durant un 61% del temps, mentre que durant un 28% del temps s’ha estat per sobre dels 34ºC.
A la superfÃcie just a a sota del plà stic les temperatures han estat obviament més altes, arribant a una mà xima de 72.5ºC, amb mitjanes dià ries al voltant de 38 – 39ºC.
Aquesta és la taula resum amb les dades.
El passat 23 de setembre es van recollir les últimes dades de la temperatura del sòl solaritzat, i es va donat per acabat el seguiment que des de meteoprades n’hem anat fent.
Durant els dos mesos de mesures de temperatura, s’han observat temperatures per sobre de 30ºC en un total de 483 hores, (un 35% del temps). Aquest valor es pot considerar baix per poder garantir una important exterminació del número de nematodes.
La solarització per ser eficaç, s’hauria d’iniciar a mitjans de juny com a molt tard, per a aprofitar al mà xim la època de l’any amb major insolació. La evolució de les temperatures del sol solaritzat durant el perÃode de seguiment va ser el següent.
Agraïm la col·laboració de totes les persones que han col·laborat en aquest seguiment i en especial a l’Antonio Anselmo Pons que ens ha permès l’accés a les seva parcel·la solaritzada per col·locar-hi els termòmetres i agafar-ne les dades.