El temps a les Muntanyes de Prades

Després de que les previsions ho anunciessin,durant el dia d’ahir vam tenir un episodi de vent de mestral força important. Tot i que tradicionalment les Muntanyes de Prades no son potser un dels llocs més coneguts per bufar-hi el mestral, la veritat és que hi ha força llocs on hi bufa fins i tot amb violència. L’Albiol n’és un exemple, on per efecte orogràfic el mestral s’hi accelera. Així ahir durant més de 9 hores s’hi van produir ratxes per sobre dels 100 km/h, amb un valor màxim de 126 km/h.
Però més que les ratxes màximes, el que destaca i molt a L’Albiol és la persistència del mestral, amb velocitats mitjanes durant 5minuts de fins a 90 km/h, el que probablement el converteixen en un dels llocs habitats més ventosos de Catalunya, sino en el que més.

Ja fora de les Muntanyes de Prades trobem ratxes molt importants a la zona habitual del Baix Ebre i Montsià (El Perelló, Amposta) i evidentment als Ports de Tortosa on s’hi van mesurar amb un anemòmetre de mà valors de fins a 197 km/h.

Vistes des de L’Albiol durant la mestralada

Després de l’anticicló que va deixar boires i inversió tèrmica, aquesta setmana han anat passant una sèrie de fronts que han regat una mica la terra i fins i tot han enfarinat els punts més alts amb gruixos, com a màxim , de 1 cm de neu.

En general han estat pluges, o més aviat plugims, que no han deixat gaire aigua però que han mantingut l’ambient força humit. Entre front i front el cel s’aclaria i entrava el mestral, fluix, a excepció d’alguns cops moderats a L’Albiol (83 km/h), provocats més per qüestions d’orografia local que per situacions generals de ventades fortes. En resum un temps canviant, més propi de primavera que no pas d’hivern. Aquestes son les quantitats recollides en les diverses estacions durant aquesta setmana
La Febró: 10.2 mm
Prades: 9.0 mm
Capafonts: 8.8 mm
Siurana 7.0 mm
Mont-ral: 6.4 mm
L’Albiol: 3.0mm
Tossal: 2.4 mm

.
Flors d’ametller amb gotes de pluja a Siurana

A diferència de l’hivern passat, la neu enguany està sent més aviat escadussera, i tot i que ja hem tingut 4 dies amb precipitació en forma de neu, els gruixos han sigut més aviat anecdòtics. El dia 15 ens vam llevar amb una altra enfarinada d’1cm que poques hores després ja s’havia fos completament.

Enfarinada a Prades el matí del 15-feb-2011

Un dels espectacles més impressionants i relaxants que és poden gaudir en meteorologia és el mar de núvols. Son relativament freqüents a les planes interiors de Lleida, però no ho son tant als llocs costaners que queden al Sud de les Muntanyes de Prades. En el que portem d’any ja s’ha produït al menys quatre vegades, fet que podríem qualificar com de poc habitual. Tota la serralada que envolta la plana del camp es converteix en mirador privilegiat d’aquest fenòmen.

En temps anticiclònic, quan hi ha un augment per sota de la capa d’inversió tèrmica, es pot produir la formació de núvols de tipus estrat per condensació d’aquesta humitat. Si aquesta capa d’inversió on es formen els núvols està per sota dels cims de la serralada prelitoral, les parts més altes queden fora i es pot observar el fenomen. Vistos des de dalt, aquests estrats recorden l’aspecte del mar. Moguts per lleugeres corrents d’aire, es poden veure fins i tot com onades i com vessen cap a les valls. (veure última foto).

Una vegada més, el sol és l’encarregat de trencar aquest paisatge, escalfant i evaporant els núvols, tot i que en dies que el gruix del mar de núvols és gran, com per exemple va passar el dia 16 de gener, no pot acabar d’esvaïr-los completament en tot el dia.

Les dues primeres fotos, fetes a la punta de les Airasses, La Mussara, el dia 5 de gener, s’hi pot observar apart del mar de núvols a uns 700metres, una altra capa de núvols molt més amunt, quedant l’observador entremig d’ambdues capes de núvols. Les tres següents, del dia 16 de gener, corresponen al mar de núvols més clàssic, on per sobre els estrats el cel està seré i el sol es deix sentir amb força. Aquestes tres últimes estan fetes entre Vilaplana i La Mussara, poc abans del trencall que va cap a l’Albiol.

Aquest dies estem tenint un episodi de marcades inversions tèrmiques. Durant les nits de calma anticiclònica, amb el cel completament seré, el terra es refreda ràpidament per radiació. Aquest refredament provoca que la capa d’aire arran de terra també es refredi i es torni més densa i pesada que la capa d’aire que té per damunt. Degut a l’absència de vent, aquestes dues capes no es barregen. A més, l’aire fred al ser més pesat, cau a les fondalades i valls, on s’hi acaba acumulant. D’aquesta forma la part baixa de l’atmosfera presenta una distribució de temperatures inversa al que és habitual, i la temperatura augmenta amb l’alçada.

Aquest fenòmen es fa visible de bon matí perquè al fum li costa pujar i es queda pràcticament enganxat a terra, ja que en el seu camí ascendent es troba una capa d’aire més calenta que fa com de “tap”.

Les inversions tèrmiques son molt marcades a diversos llocs de les Muntanyes de Prades, com per exemple a Capafonts, on ahir a primera hora del matí tenien 8ºC a dalt el poble, mentre que al fons de la vall, a les hortes, hi havia -4ºC, això son 12 graus de diferència en tant sols 60 metres de desnivell. També es podia observar molt bé a Prades aquest matí, amb una temperatura de 0ºC , mentre que al Tossal (250 metres més amunt) marcava 10ºC.

La inversió tèrmica es trenca amb la sortida del sol, quan el terra s’escalfa i amb ell la capa d’aire fred que té al damunt, reestablint-se el gradient normal de la atmosfera.